DIADA DE SANT ANTONI
Com cada 17 de Gener, celebrem Sant Antoni, una de les festes hivernals més populars i antigues. Al Principat, durant diversos dies, es fan diverses escudellades que ofereixen diferents cofraries: enguany el 14 de gener a Encamp i Canillo, el 17 a Andorra la Vella, Escaldes i La Massana i el 21, al Pas de la Casa; a Sant Julià també la celebren però dins la Diada de Sant Sebastià.
Mossén Ramon Sàrries beneint l’escudella d’Andorra la Vella
Durant segles, a Andorra la Vella, el dia de Sant Antoni, s’hi feia una vianda barrejada, amb productes del porc, que s’oferia a les persones més desvalgudes i necessitades de la parròquia, en honor del sant, conegut popularment com “L’advocat dels pobres”. Durant els últims 50 anys s’han anat recuperant a les diverses parròquies amb molt d’èxit!
Foto: Fòrum.ad
Popularment, es coneix al sant com a Sant Antoni del porquet o, també, Sant Antoni dels ases. La llegenda explica que Sant Antoni era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida… Per això, se’l representa sovint amb un tocinet! Cal no confondre’l, però, amb Sant Antoni de Pàdua, 13 de Juny, dia en què la major part dels Antonis i Antònies celebren el Sant!
Considerat el patró dels traginers i dels animals de peu rodó i de tots els animals domèstics, en molts indrets encara es celebra la popular benedicció i els tradicionals Tres Tombs, que consisteixen a donar tres voltes a l’esglèsia o la plaça amb els cavalls, carros i altres animals de tir, ben guarnits.
Alguns dels nostres residents recorden, amb certa enyorança, com portaven a beneïr els seus animalons:»la gent portava les bestioles que tenien a casa, gossos, gats… també podies portar el lloro, si el tenies…«, explica riallera la Sra. Joana; los cavalls de la família de la Sra. Constància; el gosset blanc i negre de la Sra. Carme; el Miqui i el Codi, gossets del Sr. Luís; el Chin, el gatet de la Sra. Conxita, que ens explica tot rient: «i tant, me’n recordo ben bé! Una vegada, fins i tot, hi vem portar un pollastre..!«; o la Sra. Núria, que recorda com obrien l’era per a que arribés la benedicció del mossèn a tots els conills, gallines, pollastres i porcs de casa…
I així, rememorant tradicions antigues.. vam fer gana per dinar la boníssima escudella que ens va fer l’Albert, el nostre cuiner i un bon tros del tradicional Tortell de Sant Antoni!!
