TEMPS DE FIRES!!
En plena tardor i com cada any, entre mitjans d’octubre i mitjans de novembre, tornem a gaudir de diverses fires pirinenques (La Seu d’Urgell, Canillo, Andorra la Vella, Puigcerdà, Salàs del Pallars, Organyà..), moltes d’elles evocant altres temps en que els pobles s’omplien de gent de tot el territori per fer intercanvi de diversos productes de temporada i sobretot, de bestiar de peu rodó per treballar al camp. Avui en dia, amb la mecanització de les feines del camp, aquestes fires han perdut el sentit inicial però moltes d’elles s’han reconvertit venent altres tipus de productes o rememorant vells (i bells) temps.
I aixó és el que hem volgut fer nosaltres en les nostres darreres sessions de Reminiscència, recordant els gran temps de fira! Tots els i les nostres residents recorden emocionats aquelles dates en què es celebraven les fires als seus pobles o els pròxims.. «Eren molt maques i venia gent de tot arreu!», «la de mi pueblo duraba casi un mes.. había muchos caballos y muchos otros animales..», «exposaven tots els animals per vendre’ls i també premiaven els més bons i els més guapos..», «A Andorra, moltes botigues feien parada també a la Fira…», «els firandants portaven uniforme, bé una brusa, per vendre els seus productes..»
En especial, van destacar dues residents defensant fermament la «Fira més important de tota Catalunya»… Sabeu a quina es referien?? A la d’Organyà que encara avui es celebra per Sant Andreu, a finals de novembre! Elles com bones «ganxes», ens van explicar la importància de la seva fira, coneguda arreu del Pirineu, i entre rialles la història de per què als d’Organyà se’ls anomena «ganxos». Sabeu la història?? Es veu que fa molts i molts anys, una vegada per Fira, baixaven els firandants cap el poble i un d’ells, allà als Tres Ponts, va caure al riu! Però com que portava la típica brusa de firandant, aquesta li va fer l’efecte de paracaigudes i el sometent va agafar una barra de ferro amb un ganxo i amb allò el va treure del riu sa i estalvi!! I d’aquí va quedar… que diuen ganxos, als homes i ganxes, a les dones d’Organyà.. i així quedarà per tota la vida!
Aquest any cal esmentar que és el 40è aniversari de la recuperació de la Fira Concurs de Bestiar d’Andorra la Vella i per això us adjuntem la peça del mes de l’Arxiu Nacional d’Andorra que, com sempre ens facilita material d’incalculable valor per les nostres sessions de Reminiscència i Memòria del passat:
https://www.cultura.ad/arxiu-nacional-d-andorra/difusio/la-peca-del-mes
***Fotografies de l’Arxiu Nacional d’Andorra: Imatges de la fira tradicional del fons Guillem Plandolit i Josep Alsina i Fons de la casa Rossell
I nosaltres, des de la residència, seguim gaudint dels temps de fira tant rememorant èpoques passades com visitant la d’Andorra, any rere any com podeu veure al següent article!
A seguir gaudint de les fires i la tardor!!
