LES NOSTRES FESTES MAJORS
L’estiu és temps de festes majors, d’espectacles al carrer, activitats, balls, tradicions i.. alegria! Tothom surt al carrer a passar-ho d’allò més bé amb ganes de participar, compartir, riure, gaudir.. de fer estiu! I des de la residència també!
La festa major és la festa gran d’un poble, uns dies on la rutina s’atura i deixa pas a la celebració d’uns dies de germanor plens de diverses activitats per tots els gustos i totes les edats.. Celebracions religioses entorn al sant patró, cercaviles, balls, danses tradicionals, dinars de germanor, etc.
Amb la nostra gent gran vam aprofitar per fer una sessió de reminiscència de les nostres festes majors, de quan èrem més joves i de com han canviat les coses…
Tothom coincideix en que era una de les dates més esperades i que les gaudien molt.
La Sra. Maria i la Sra. Núria recorden com es celebrava a Organyà, el poble on van néixer, als voltants del 15 d’agost, per la Mare de Déu. Recorden els «passacarrers anunciant el començament de la festa que impressionava molt!», «la Missa per Santa Maria i al sortir, sardanes i després vermut al bar!» També, «venien convidats a casa, la família… i els fèiem un bon dinar a casa. I fèiem grans converses fins ben tard.. i després, els concerts i els balls a la plaça!»… «Aah, i estrenar vestit nou!»
La Sra. Mercè ens explica com esperaven amb molta il·lusió «las tracas de las fiestas por la noche» al seu poble a València.
I la Sra. Joana recorda al barri de Sant Andreu (Barcelona) «els cavallitos, les barquetes, el tiro al blanco, el ball a l’envelat pels més grans… i tot això, per Sant Andreu, al novembre, amb un fred que pelava!»
Emocionada, la Sra. Maria, ens relata com a Tuixent, es reunien a la plaça tots els del poble i dels voltants i «feien ball… i jocs per la canalla.. I hasta els grans!», comenta rient. «I després les sardanes, el ball rodó… i el vermut on s’ajuntava tota la colla»
La Sra. Dolors, de Sispony, recorda que «eren unes festes molt maques! La canalla ja marxaven els primers de bon matí per començar la festa..»
A Pobellà, la Sra. Salvadora ens explica que tenien dos festes majors, com a molts d’altres indrets: «la petita, al juny, on fèiem una missa a l’ermita per beneir el terme, un gran dinar popular i després ball!»; i «la gran, per Sant Miquel! Començava amb un bon repic de campanes per anunciar al festa major.. Fèiem també el Ball Pla, envelat a la plaça..» Recorda que tothom feia festa!! Ah, i per suposat «fèiem un bon esmorzar, menjant girella!!» (menjar típic del Pallars)
La Sra. Magda, recorda com els seus germans la portaven pujada a coll a veure els correfocs i la portaven a les firetes, a Barcelona. També ens explica, a tipus d’anècdota un ball de gala que feien pels grans, on els nois havien d’anar amb frac i les noies de llarg.. molt diferent del que s’estilava per aquí els Pirineus!
I així… tot un seguit de records i anècdotes, on el que més predominava, entre els nostres grans, eren els jocs per la canalla (cucanyes, trencar l’olla, gallineta cega, la tòmbola..), els envelats, i balls tradicionals com les Sardanes, el Ball Pla, el Ball Rodó, el Contrapàs, la Marratxa.. i sobretot, les trobades amb la família i els amics que, tot i la distància, tenien com a data fixa per retrobar-se la Festa Major!!
A seguir gaudint de les Festes Majors i l’Estiu!!!
Cucanyes a la Plaça Benlloch (Fons Peig. Arxiu Nacional d’Andorra. 1962)
