Entrevista Dona Secret: Conxita Ballabriga

Als seus 90 anys, la Conxita Ballabriga continua aixecant-se cada matí per anar a treballar a la immobiliària que va fundar fa 50 anys. I és que gaudeix molt de la seva feina i la fa molt feliç veure com l’empresa familiar que va dirigir continua en bones mans. Emprenedora i sobretot, treballadora, la Conxita assegura que encara té molta energia per continuar endavant, gaudint de la vida, de la família i del seu besnet.
 
A quina edat va començar a treballar?
Des de molt joveneta, amb 14 anys, els meus pares em van enviar a treballar a un hotel a “Benasque”.
 
Quan va decidir engegar el seu negoci, quina va ser la motivació?
Doncs va ser l’any 1972, jo ja treballava en una immobiliària d’un senyor francès, que es va jubilar, i llavors vaig decidir engegar el meu propi negoci amb Immobiliària Superior.
 
Es considera una dona emprenedora?
La veritat és que sí, i més enllà d’emprenedora em considero una dona molt treballadora, que encara té energia per seguir uns quants anys més.
 
Creu que ha estat pionera en el seu sector?
Sí, perquè fa 50 anys no n’hi havia cap immobiliària dirigida ni tampoc fundada per una dona.
 
Des d’aleshores no ha parat mai de treballar?
No! M’encanta la meva feina i és la meva vida, mentre pugui aniré al despatx cada dia i continuaré treballant.
 
Tot i que té 90 anys, encara continua aixecant-se cada matí per anar a la immobiliària?
Sí, cada matí vaig a la immobiliària. Gaudeixo molt amb el que faig, em fa feliç veure que tot va bé al despatx i que està en bones mans. Actualment, el porten la
meva filla, la Pepi, i la meva neta, la Meritxell.
 
Pensa retirar-se en algun moment o seguirà fins que li quedin forces?
De moment, penso continuar fins que pugui valer-me per mi mateixa i la veritat que em trobo estupendament.
 
Vostè dedica mitja jornada a l’àmbit laboral i l’altra mitja jornada la viu a la Residència Clara Rabassa …
Al despatx m’agrada ser-hi un parell d’hores al matí i un parell a la tarda. A la Residència Clara Rabassa hi arribo a mitja tarda per sopar i esmorzar l’endemà.
 
Com és la vida a la residència?
Sempre he dit que quan fos gran hi voldria anar i ha estat un encert. És un lloc molt confortable, molt acollidor i en el qual et cuiden molt.
 
Està contenta del tracte que li dispensen?
Sí, tot l’equip de la residència és molt amable i atent.
 
Què és el que més valora de Clara Rabassa?
Valoro molt l’afecte que ens donen a la gent gran i el servei immillorable, perquè et sents com a casa teva.
 
Quin és el somni o desig que encara li queda pendent de complir?
Avui dia tinc la il·lusió de veure caminar el meu besnet, que ja li falta ben poc. També desitjo continuar com fins ara, estant bé de salut.
.

Recommend
Share
Tagged in