Parlem amb Sofia Rossito, auxiliar d’infermeria 1er pis de la Residència Clara Rabassa.
Quant temps fa que treballes a Clara Rabassa?
Fa que treballo a la residència nou anys.
Per què vas escollir treballar amb la gent gran?
Sempre m’ha agradat el tracte amb la gent gran. Abans de treballar a Clara Rabassa, ja em dedicava a la mateixa feina però a Galícia.
Què és el que més t’agrada de treballar amb els avis i avies?
El que més m’agrada és conèixer les seves històries de vida, a través d’ells mateixos o dels seus familiars més propers.
Com és una jornada típica per a tu en aquesta planta? Quines són les teves principals tasques?
La jornada típica que jo faig a primes pis és una jornada de matí, de 7 a 15 h. En aquesta, dins de totes les tasques d’àmbit gericultor, diria que les que ho podrien englobar tot són: cuidar i vetllar pel benestar dels residents.
Quines són les dificultats més habituals que et trobes en el teu dia a dia, i com les superes?
La dificultat més habitual que ens podem trobar és quan un resident es posa una mica més nerviós que habitualment. Quan això passa, intento resoldre la situació assentant-me al costat de la persona, realitzant escolta activa i donant suport emocional.
Com gestiones emocionalment l’impacte de treballar amb persones en situació de fragilitat o en fase terminal?
Dins el sector sociosanitari sempre diem que és difícil gestionar segons quines situacions de fragilitat o vivències relacionades amb processos de final de vida, ja que la part emocional sempre va implícita amb la laboral. Per part meva, intento mentalitzar-me de la situació i fer un treball intern que implica l’acceptació i gestió de les emocions.
Com valores la comunicació amb les famílies dels residents? Quin paper jugues tu en aquest vincle?
La comunicació amb les famílies és fonamental, perquè el paper dels auxiliars és clau, pel fet que som l’enllaç més directe entre els residents i els familiars. Nosaltres som la part de l’equip que estem en contacte continu i més proper amb ells, coneixem els seus costums, hàbits, expressions … La majoria dels familiars són coneixedors d’això i, per tant, la comunicació amb ells sempre forma part de les nostres tasques.
Hi ha alguna situació o resident que t’hagi deixat una empremta especial? Ens la podries compartir?
Hi ha molts residents i situacions que m’han marcat, però n’hi ha una que destaca pel damunt de les altres. Fa tres anys que soc mare, hi havia una resident al centre que va viure el meu embaràs amb molta il·lusió i tenia moltes ganes de conèixer el nen. Durant la meva baixa de maternitat, ella va fer una davallada important, i quan vaig reincorporar-me i volia fer la presentació, no hi vaig ser a temps perquè per desgràcia, es va morir.
Que recomanaries a una persona que s’inicia a estudiar o a preparar-se per treballar amb la gent gran?
El que recomanaria sense cap mena de dubte és que per treballar amb la gent gran s’ha de tenir empatia, paciència i ètica professional. Aquesta és una professió totalment vocacional, molt gratificant, però també dura alhora.
Com creus que ha evolucionat el rol de l’auxiliar d’infermeria en els últims anys en l’àmbit geriàtric?
El rol d’auxiliar d’infermeria ha evolucionat en combinar la part professional amb una part més centrada en l’atenció personalitzada, amb un tracte més humà i amb més suport emocional.
Si poguessis proposar una millora concreta per al teu lloc de treball o per a l’atenció dels residents, quina seria?
La millora que proposaria seria tenir una sala o ambient que s’assembli el més possible a una casa, on els residents puguin continuar participant activament en les activitats quotidianes, totes aquelles que feien a casa seva abans d’entrar a la residència.
