Rosario, de 72 anys, és resident de la Residencia Clara Rabassa.
On i quan vau néixer?
Vaig néixer a Puente Nuevo, és una petita localitat situada a la província de Lugo, a Galícia, el 30 de gener de 1953. “Puente Nou” és un poble conegut pel seu entorn rural; això va fer que visqués la meva infància en un ambient tranquil i allunyat de les grans ciutats.
De què treballàveu i què era el que més li agradava fer?
Vaig treballar principalment com a assistenta i mestressa de casa. Com que no vaig tenir l’oportunitat d’estudiar, vaig dedicar-me al que vaig poder trobar. Malgrat això, sempre he tingut una actitud positiva cap al meu treball i he gaudit de les tasques quotidianes. El que més m’agradava fer era mantenir-me ocupada i ajudar als altres, ja que sempre em sentia satisfeta quan podia cuidar la meva llar o donar suport a la meva família.
Quin és el millor record de quan éreu jove?
Un dels seus millors records de joventut és la meva boda, un moment ple d’il·lusió i amor. També guardo amb afecte el naixement del meu fill Marcos, qui ara té 41 anys.
Per mi, aquests moments han sigut clau a la meva vida, plena d’emocions, i va marcar un abans i un després en la meva existència.
Quin és el viatge que heu fet que més bons records us porta?
Un dels viatges més significatius de la meva vida va ser quan vaig anar a Buenos Aires el 1997, un lloc al qual sempre havia volgut anar, sobretot perquè tenia família allà a la qual no coneixia en persona.
El viatge va ser una experiència molt il·lusionant. Vaig viatjar amb la meva germana, i el que més em va impactar va ser la calidesa de la meva família argentina, amb qui vaig poder connectar profundament. A més, vaig gaudir molt de la ciutat, la seva cultura i les persones que vaig conèixer.
Què és el que més us agrada de la vida moderna/actual?
A mi m’agrada molt la comoditat i el benestar que la vida moderna ofereix. La tecnologia i les facilitats de la vida actual permeten una vida més còmoda i lliure. Valoro especialment la llibertat que avui tenen els joves, una llibertat que abans no era tan accessible.
No obstant això, el que més em preocupa són les guerres i les atrocitats que es cometen, en particular els abusos cap a les dones i noies, que son les principals víctimes; els nens són innocents i no s’haurien de veure involucrats en situacions de violència.
Què és el que més trobeu a faltar de quan éreu jove?
El que més trobo a faltar de la meva joventut és la sensació de felicitat pura i despreocupada que es tenia en aquells moments.
M’agradava anar de festa, compartir moments amb les meves amigues i gaudir de la vida sense moltes preocupacions.
Què és el que més us agrada de (viure) a la Residència Clara Rabassa?
M’agrada molt l’atenció que rebo en la Residència Clara Rabassa. Considero que estem ben cuidats, el menjar és adequat i el tracte del personal és amable i pròxim. El que més m’agrada és poder conviure amb persones de la meva mateixa edat, compartir xerrades i activitats.
Em sento envoltada de gent que explica les seves experiències i que comparteix els seus interessos.
Per què va venir a Andorra?
Vaig venir a Andorra buscant feina, ja que en aquell moment hi havia poques oportunitats laborals a Galícia.
Tot i que estic sola, pel fet que el meu home va faltar fa dos anys i mig, recordo aquells temps amb afecte, perquè Andorra ens va oferir l’oportunitat de tindre una vida millor, especialment en temes laborals.
Per què va voler venir a Clara Rabassa?
Vaig decidir ingressar a la residència després d’una operació de maluc; viure sola a casa s’havia tornat complicat a causa de la meva salut; també tenia dificultat d’assistir a rehabilitació o anar al fisioterapeuta. Vaig trobar en la Residència Clara Rabassa la solució perfecta per a poder recuperar-me i estar ben atesa.
Què li diria a una persona que vol entrar a la residència?
A les persones que ingressaran els diria que encara que és difícil adaptar-se a un lloc que no és casa teva, és important saber que aquí se’ls tractarà amb molt d’afecte i respecte, com si fos la seva pròpia llar.
També esmentaria lo difícil que pot ser dependre dels altres quan ja no pots cuidar de tu mateix, però ressaltaria que la residència ofereix un ambient càlid i acollidor, on la gent es preocupa per tu.
Encara que és un canvi important, considero que és un lloc on pot sentir-se còmode i ben cuidat.
