
Entrevista a la Sra. Fina Carreras, recepcionista de la Residència Clara Rabassa, que es jubila després d’anys de dedicació.
Com et sents en aquest moment, a punt de començar una nova etapa de la teva vida?
La veritat és que molt feliç i emocionada, amb moltes ganes d’iniciar aquesta nova etapa. Soc una persona activa i em permetrà fer moltes coses.
Què et va motivar a començar a treballar a la recepció de la residència fa sis anys?
Doncs la feina em va cridar l’atenció de seguida, ja que per a mi suposava gaudir de dues coses que m’agraden molt: d’una part, els avis, pel fet que m’han agradat sempre, són molt tendres i una font de saviesa, trobo molt interessant parlar amb ells i que m’expliquin com vivien abans i les seves experiències.
D’altra banda, estar a recepció suposa el contacte directe amb la gent, que és una cosa que m’ha agradat sempre.
Quins són els moments més memorables que guardes de la teva feina aquí?
Diria que, malgrat tot, la Covid va ser un moment especialment dur, però també on vàrem treure el millor de nosaltres per fer-nos costat i cuidar als nostres avis.
També recordo especialment les dates assenyalades com per Nadal i per la Castanyada, ja que són festes que als avis els agraden molt.
Com ha canviat la residència durant aquests anys?
Els canvis han sigut progressius en funció de les necessitats de la Residència i els residents.
Què creus que has après durant aquests sis anys treballant amb els residents i l’equip?
He après que treballar en equip és bàsic i que és necessari escoltar molt als residents.
Quina ha estat la part més gratificant de la teva feina?
El més gratificant de la meva feina sense dubte ha estat el tracte amb la gent, tant amb els companys de feina com amb els residents i els seus familiars.
Quins són els teus plans per a la jubilació?
La veritat és que m’espera una jubilació molt moguda.
De moment, me’n vaig a fer el camí de Santiago amb la meva filla, això em fa moltíssima il·lusió, sobretot pel fet d’anar-hi juntes. Després vull aprofitar i gaudir molt de l’estiu amb la família.
De cara a la tardor, ja tinc al cap unes quantes activitats.
Què diries a aquells que estan pensant a dedicar-se a una feina similar?
Els diria que és una feina en la qual s’ha de tenir molta paciència perquè tractem amb persones grans, però que a la vegada és molt gratificant perquè són molt agraïts.
Finalment, voldries afegir alguna cosa per a les persones amb qui has compartit aquests anys?
He estat molt a gust i ha sigut un plaer compartir la feina amb tot l’equip. Els trobaré molt a faltar.
